Catalunya envoltada de línies vermelles
La immersió lingüística en català
Va ser al setembre de 2011 quan Artur Mas va marcar la que era cridada a ser la mare de totes les línies vermelles possibles, la immersió lingüística en català. Però sembla que no és l'única que el separatisme està disposada a dibuixar, hi ha una altra tan important com és el anomenat pacte fiscal.
Si establim sobre un mapa de Catalunya una línia recta que vagi des de la Vall d’Aran fins al Montsià i des d'aquí fins a l’Alt Empordà i volta a Vielha, dibuixarem un triangle gairebé perfecte. A l'interior podrem trobar un espai on el catalanisme polític ha regnat des de la transició, guanyant quota social, política i econòmica. Copant totes les instàncies del poder, des dels ajuntaments fins a la Generalitat passant per col•legis professionals, associacions, col•lectius de tot tipus, la simpatia de bona part del món econòmic, els mitjans de comunicació i fins i tot la complicitat de cases regionals i associacions d'estrangers. Bon treball, en definitiva què és formalment un país sinó la unió interessada de tots aquests col•lectius donant forma a una identitat compartida; en poc més d'una generació hem passat del franquisme al independentisme gairebé sense despentinar-nos.
Les línies, siguin vermelles o grogues, delimiten un espai, però va en el seu caràcter deixar coses fora, en el mapa dibuixat hi ha zones que queden fora, bona part del litoral de Barcelona i Girona i zones de l'interior de Lleida i Tarragona.
Artur Mas sap que en el seu traçat polític deixarà fora a molta gent, a una gran majoria que viu en els ravals de qualsevol forma de poder i que no forma part del país oficial, sap el senyor Mar que això no és democràtic, però protagonitzar l'epopeia del separatisme és major que el seu respecte vers els que no pensem igual. Ja no es pot seguir dissimulant que l'obcecació per la immersió obligatòria és el principal element de construcció d'una identitat que es vol incompatible amb l'espanyola, per això som molts els que pensem que tenir la clau de la caixa de cabals no pot ser la penúltima estació per a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.
Javi González, membre de l’Executiva de C’s
Ahí esta donde Generalitat se gastan el dinero, lo despilfarra entre los colectivos oportunistas, soñando con la independencia, y luego no tienen para la sanidad publica y el bienestar social, vaya atajo de corruptos que nos gobiernan.
Si establim sobre un mapa de Catalunya una línia recta que vagi des de la Vall d’Aran fins al Montsià i des d'aquí fins a l’Alt Empordà i volta a Vielha, dibuixarem un triangle gairebé perfecte. A l'interior podrem trobar un espai on el catalanisme polític ha regnat des de la transició, guanyant quota social, política i econòmica. Copant totes les instàncies del poder, des dels ajuntaments fins a la Generalitat passant per col•legis professionals, associacions, col•lectius de tot tipus, la simpatia de bona part del món econòmic, els mitjans de comunicació i fins i tot la complicitat de cases regionals i associacions d'estrangers. Bon treball, en definitiva què és formalment un país sinó la unió interessada de tots aquests col•lectius donant forma a una identitat compartida; en poc més d'una generació hem passat del franquisme al independentisme gairebé sense despentinar-nos.
Les línies, siguin vermelles o grogues, delimiten un espai, però va en el seu caràcter deixar coses fora, en el mapa dibuixat hi ha zones que queden fora, bona part del litoral de Barcelona i Girona i zones de l'interior de Lleida i Tarragona.
Artur Mas sap que en el seu traçat polític deixarà fora a molta gent, a una gran majoria que viu en els ravals de qualsevol forma de poder i que no forma part del país oficial, sap el senyor Mar que això no és democràtic, però protagonitzar l'epopeia del separatisme és major que el seu respecte vers els que no pensem igual. Ja no es pot seguir dissimulant que l'obcecació per la immersió obligatòria és el principal element de construcció d'una identitat que es vol incompatible amb l'espanyola, per això som molts els que pensem que tenir la clau de la caixa de cabals no pot ser la penúltima estació per a la separació de Catalunya de la resta d'Espanya.
Ahí esta donde Generalitat se gastan el dinero, lo despilfarra entre los colectivos oportunistas, soñando con la independencia, y luego no tienen para la sanidad publica y el bienestar social, vaya atajo de corruptos que nos gobiernan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por vuestros comentarios, en breve serán públicados.